Que és i que fa l'Ajuntament?

 

L’administració local, segons la tradició liberal en la que s’inscriu la Constitució espanyola (1978) i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1980), s’inclou dins del poder executiu, amb potestat executiva de gestió i de reglamentació.Les lleis solen definir els municipis com entitats bàsiques de l'organització territorial de l'Estat (article 137 de la Constitució Espanyola) i de la Generalitat de Catalunya (article 5 de l'estatut d'Autonomia de Catalunya), i com a nivells i institucions de participació dels ciutadans en els afers públics.El municipi és l'instrument d'autogovern i autoadministració de les comunitats humanes instal·lades en el territori. Esl municipis serveixen per a assegurar a cada indret del territori la gestió dels serveis i de les funcions públiques que l'Estat no pot prestar directament amb els seus funcionaris, i per promoure i gestionar els interessos de les diferents comunitats.

Però mentre el govern estatal i autonòmic constitueixen poders executius depenents d’una cambra de representació, amb càrrecs electes, els representants municipals assumeixen també funcions representatives d’una col·lectivitat o territori, a més de la funció administrativa i executiva. Així, a diferència de la resta d’administracions, que depenen de governs designats pels respectius parlaments, les entitat locals representen directament, i en aplicació de mecanismes d’elecció democràtica directa, als ciutadans. Això suposa que no hi ha cap subordinació política del govern municipal a cap altre poder públic, que té autonomia. En aquest sentit la Constitució espanyola proclama que els municipis 'gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius' (Article 137) i que 'garanteix l’autonomia dels municipis' (article 140).

Òbviament, un element bàsic de l’autonomia municipal és la suficiència financera que proclama l’article 142: 'les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’exercici de les funcions que la Llei els atribueixi.

Totes aquestes qüestions formen part de la legislació municipal espanyola que té com a base la Llei de Bases del Règim Local, de l'any 1985, altres diposicions (Real Decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel que s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local) relatives al govern municipal i la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

Com s’elegeixen els representants municipals? 
Els representants municipals o regidors, com diu la Constitució, en el seu article 140, que 'seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i secret'.

El nombre de regidors per elegir a cada municipi be determinat pel nombre d’habitants. Fins ara, a Santa Susanna, com que teníem entre 2.001 i 5.000 habitants, s’elegien 11 regidors. 

L’alcalde es elegit per majoria absoluta de vots dels regidors entre els caps de llista de els candidatures que hagin obtingut regidors, per un mandat de quatre anys. En cas de no obtenir-se la majoria absoluta dels vots, es proclamat alcalde el candidat capdavanter de la llista més votada.

Les competències municipals 
Els ajuntaments tenen dos classes de competències, les pròpies, que poden ser exclusives o en concurrència amb altres ens locals, i les atribuïdes per delegació d’altres ens públics. Son competències municipals :

-Seguretat ciutadana 
-Ordenació dels trànsit de vehicles i de persones en les vies públiques 
-Protecció civil 
-Prevenció i extinció d’incendis 
-Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística 
-Promoció i gestió del l’habitatge (control de l’habitalitat) 
-Parcs i jardins 
-Vies públiques urbanes i rurals 
-Protecció del medi ambient (contaminació atmosfèrica i sonora, control activitats classificades, protecció d’espais naturals, potenciació i manteniment d’espais verds, eradicació d’abocaments incontrolats i educació ambiental) 
-Mercats, escorxadors (control del cicle de la carn) i fires 
-Defensa del usuaris i consumidors garantir la salut, la seguretat i els legítims interessos econòmics dels consumidors) 
-Protecció de la salubritat pública (higiene dels aliments, desratització, desinfecció i desinsectació) 
-Participació en la gestió de l’assistència primària de la salut 
-Cementiris i serveis funeraris 
-Serveis socials i promoció i reinserció social 
-Subministrament d’aigua 
-Clavegueram i tractament d’aigües residuals 
-Enllumenat 
-Neteja viària, recollida i tractament de residus 
-Transport públic de viatgers (Transport públic de viatgers i taxi) 
-Activitats i instal·lacions culturals, esportives i ocupació del lleure 
-Turisme 
-Participació en la promoció de l’ensenyament (manteniment de les escoles públiques i participació en els consells escolars)

En el cas de Santa Susanna,  alguns d’aquests serveis es realitzen mancomunadament. Per exemple, el tractament d’aigües residuals o la prevenció i extinció d’incendis.

La normativa reguladora del règim local qualifica de serveis públics essencials, reservats als ens locals (i que poden ser -prestats en règim de monopoli) els següents:

-Servei d’abastament i depuració d’aigües 
-Serveis de recollida, tractament i aprofitament de residus 
-Escorxadors 
-Mercats i llotges centrals 
-Transport públic de viatgers

Així doncs, el capítols d’urbanisme (planejament, gestió i disciplina urbanística, habitatge) obres i serveis locals (neteja viària, recollida, transport i eliminació de brossa, enllumenat públic, abastament d’aigua potable i depuració d’aigües residuals) són l’objecte fonamental de l’activitat dels ajuntaments.

En el cas de Santa Susanna té també molta importància el treball de promoció econòmica local, estimulant la creació de treball i augmentant la competitivitat del teixit industrial i comercial. El municipi té competències en l’ordenació i regulació dels les activitats comercials.

L’Ajuntament també exerceix funcions de dinamització i difusió cultural, mantenint diferents equipaments culturals i procurant pel manteniment del patrimoni històric i artístic. En aquest terreny col·labora a la normalització lingüística.

Hi ha un seguit de activitats on el municipi pot exercir activitats complementàries a les competències pròpies d’altres administracions públiques. Entre les activitats municipals concurrents hi ha:

-Educació 
-Cultura 
-Joventut 
-Esports 
-Promoció de la dona 
-Habitatge 
-Sanitat 
-Protecció del medi 
-Ocupació i lluita contra l’atur 
-Arxius, biblioteques, museus 
-Conservatoris de música i centres de belles arts 
-Foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d’interès públic agrari.

Darrera actualització: 02.01.2018 | 17:27
Darrera actualització: 02.01.2018 | 17:27