L’arribada de la Flama del Canigó a Santa Susanna es va convertir en una crida a no abaixar la guàrdia davant els atacs que hi ha contra el català per debilitar-lo. L’alcalde Joan Campolier va voler ser clar en recordar que “ja fa temps que estem dient que els vents que bufen no ens van precisament a favor”. Va esmentar les maniobres per impedir l’oficialitat del català a Europa o la campanya contra l’ús del català, promoguda per alguns dirigents de partits espanyols, en actes institucionals. Davant d’això, va demanar menys queixes, menys laments i actuar més. “Nosaltres hem de ser pràctics i actuar en allò que podem canviar. Ens toca ser proactius. Ens toca ser militants de la nostra llengua i de la nostra comunitat lingüística. Ens toca defensar el que ens identifica amb el que hem sigut, amb el que som i amb el que volem continuar sent”, va dir Campolier. I en aquest punt va concretar el que ell creu que pot fer Catalunya per defensar el català: “En primer lloc, no hem de renunciar a fer servir la nostra llengua. No cal canviar a la primera de canvi i utilitzar un altre idioma només perquè l’aspecte del nostre interlocutor sembla que no és d’aquí. Si cal, ja ho farem però d’entrada fem-ho sempre en català”.

Com a segon exemple, l’alcalde de Santa Susanna va parlar de la política de pactes. “Que sàpiguen aquells que els calgui pactar amb el catalanisme, el nacionalisme o l’independentisme que el respecte al català és una línia vermella infranquejable”. I per últim, va parlar de recuperar consciència nacional. “La consciència nacional no és altra cosa que assumir, saber i sentir que formem part d’una comunitat història, lingüística i cultural que ens uneix. Saber-ho, pregonar-ho i defensar-ho”. Campolier tem que aquesta consciència nacional estigui reculant i lamenta que “els nostres mitjans públics nacionals no ens ajuden.”

La Flama del Canigó va arribar dilluns a l’Esplanada de Can Rabassa. Com cada any, l’acte el va organitzar Òmnium Cultural i va aplegar unes 200 persones disposades a celebrar aquesta diada tan assenyalada, tirar petards i encendre la foguera. La Flama del Canigó simbolitza la unitat de la llengua catalana i dels territoris on es parla. Geogràficament, correspon als que es denomina Països Catalans.

Una tradició que ja té 70 anys

La tradició de la Flama del Canigó es va iniciar el 1955. Francesc Pujade, un veí d’Arles, al Vallespir, inspirant-se en el poema “Canigó” de mossèn Cinto Verdaguer que recull el valor simbòlic i patriòtic de la muntanya, va tenir la iniciativa de pujar al cim per encendre el foc que havia d’alimentar totes les fogueres dels Països Catalans durant la nit de Sant Joan.

Fins el 1966, la Flama del Canigó només alimentava les fogueres de la Catalunya del Nord. Avui, aquesta Flama és present a les fogueres que es fan als Països Catalans.