Ajuntaments, Diputació i sector s’uneixen per protegir el territori i impulsar la producció agrària

Els cinc municipis que integren l’espai agrari, Santa Susanna, Palafolls, Tordera, Malgrat de Mar i Blanes, estan situats en una de les zones més fèrtils de Catalunya, com és la plana baixa i desembocadura de la Tordera, entre el Parc del Montnegre i el Corredor i les platges de la Selva i l’Alt Maresme.

 

L’acte de presentació de l’ens gestor de l’espai agrari ha comptat amb la presència dels cinc alcaldes que l’integren:  Joan Campolier, Santa Susanna; Joan Carles Garcia Cañizares, Tordera; Francesc Alemany, Palafolls; Joan Mercader, Malgrat de Mar; i Àngel Canosa, Blanes. També han assistit els representants de la pagesia i de les tres cooperatives agràries del territori, a més de joves estudiants del cicle formatiu en producció agroecològica de l’IES Ramon Turró de Malgrat de Mar. La Diputació ha estat representada pel diputat d’Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona, Josep Tarin.

 

Durant l’acte, s’han signat els estatuts de constitució de l’ens gestor de l’Espai i s’ha presentat el Pla de gestió i desenvolupament del projecte, un document que reconeix l’alt valor econòmic, social i ambiental del territori.

 

 

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera concentra prop de la meitat de la superfície agrària de tota la comarca del Maresme. En total, més de 2.300 hectàrees de camps de conreus queden emparades amb la creació d’aquest espai agrari, que dedica un 70% de les seves terres a cultius de regadiu i un 30%, als de secà. 

 

Santa Susanna disposa d’una gran extensió d’espai agrícola que en forma d’‘U’ va des del terme municipal de Pineda de Mar, passant per la façana litoral i fins al terme de Malgrat de Mar. Els productes estrella del poble són la carxofa i el tomàquet. 

 

A Palafolls, Blanes i Malgrat de Mar també es concentra bona part de l’horta de la zona, mentre que Tordera destaca pels cereals i els farratges. D’explotacions ramaderes, hi ha censades 46, agrupades principalment en els termes municipals de Tordera i Palafolls. 

 

El Pla de Gestió i Desenvolupament de l’Espai destaca també altres dades interessants, com, per exemple, que la majoria de les explotacions hortícoles del territori són petites i familiars, amb una dimensió d’entre 2 i 5 hectàrees; que el 56% de les terres de conreu són de propietat; que el perfil de pagès de l’EABT és un home de poc més de 50 anys, amb estudis de formació secundària i sense relleu generacional; que el 20% dels titulars de les explotacions agràries són dones; i que, entre la mà d’obra directa i la indirecta, hi ha un miler d’ocupats en el sector de l’horta.

 

 

Amb l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, la Diputació de Barcelona fa una aposta per la conservació del paisatge agrari, tradicional i divers de la vall baixa de la Tordera, i situa aquest territori a l’avantguarda de les polítiques agràries i alimentàries que s’estan dissenyant per a la demarcació de Barcelona amb horitzó 2030.

 

Així, des de la Direcció Territorial Agrària, es remarca que aquesta és una zona agrària molt dinàmica i ben organitzada que compta amb el sòl agrícola més productiu per unitat de superfície de la Regió Metropolitana de Barcelona, però no està exempta de perills. D’acord amb les últimes dades de què es disposa, aquest espai de la baixa Tordera ha perdut el 52% de la superfície agrària des dels anys cinquanta del segle passat, concretament, 2.572 hectàrees, una àrea equivalent a 3.600 camps de futbol, amb una tendència que es vol aturar amb  la creació de l’Espai Agrari.  

 

Un altre repte a abordar és el fet que, actualment, només el 8% dels cultius de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es treballen de manera ecològica, i la major part són cereals. Aquest percentatge encara queda lluny de l’objectiu marcat per la Unió Europea, que vol aconseguir que el 25% de les terres agrícoles siguin ecològiques abans del 2030. Per assolir aquesta fita i impulsar el territori cap a un sistema alimentari més saludable i sostenible, l’EABT hauria de d’ampliar en 242 hectàrees la superfície de conreu dedicada a l'agricultura ecològica.

 

Sobre el grau d’autosuficiència en conreus de regadiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, aquest és sobradament autosuficient en hortalisses i moltes fruites, un privilegi dels veïns i veïnes d’aquests municipis que poden proveir-se i cuinar plats saludables i saborosos amb aliments de proximitat, un privilegi que pocs territoris del país poden garantir als seus habitants.

 

A l’acte també han assistit representants de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Maresme i de la Selva, Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal del Maresme, entre d’altres entitats del territori.