“Desitjo desitjar”, li va confessar l'opulent Aladdin a Shiva… Però només el Desig que crema en el llum propi obre la porta. El desig té mil i una formes. Tants com enganys té la ment i capritxos recorren el cos. El desig o la seva germana la culpa, ens surt pels ulls i ens corroeix l'ànima.

Desitgem continuar somiant atrapats en el soroll de les ciutats, lluny del desert i del silenci… Si alcem els ulls en aquesta nit bella i terrible, sabrem veure la seva llum entre tants satèl·lits i escoltar el seu murmuri en la matinada, quan el sultà perdoni la vida a Sherezade per a escoltar els desitjos de Shiva i assistir als dubtes de Arjuna?

I quan el Geni va despertar i les mil i una nits van arribar a la seva fi, les estrelles van descendir. I Déu va començar a dansar sobre el caos com una serp que s'enrosca…“Jo Soc el que Dansa. El destructor de mons. El creador. I tu? Quin és el teu Desig?”