Itinerari de Torres de Guaita

Les torres de guaita (del fràncic wahta) o talaies (de l’àrab tala’la) es coneixen des de l’època iberoromana. Sovint construïdes en un lloc elevat i/o estratègic, són elements aïllats, que normalment formen part d’una xarxa de torres i castells connectats entre si, al llarg d’una frontera defensiva.

Tenien la funció de vigilar el territori i comunicaven el perill a la torre, al castell més proper o directament a la població amb senyals visuals com foc, fum o miralls. Per donar a conèixer aquestes torres, l’Ajuntament de Santa Susanna promou aquest itinerari, format per la visita a cinc torres, tot i que al municipi se’n conserven vestigis, com a mínim, a tres masies més (Can Jordà, Mas de Dalt i Can Creus). Aquests elements constructius identifiquen Santa Susanna, el municipi del Maresme que més torres de guaita conserva en bon estat. L’itinerari s’inicia a la Torre de la Plana i té un recorregut d’uns quatre quilòmetres. El nivell de dificultat és baix i acaba a la Torre de Mas Galter. La pirateria és tan antiga com el comerç. Els atacs a la costa catalana es remunten ja a l’Edat Mitjana i així ho constaten algunes de les torres més antigues de la zona, com per exemple: la Torre dels Encantats de Caldes d’Estrac, la Força de Sant Pol, el Castell de Montpalau de Pineda, el castell de Malgrat o el de Palafolls. En aquesta primera època, els atacs venien, sobretot, dels genovesos i francesos. També sovintejaven els atacs dels sarraïns. Aquestes incursions van ser més freqüents des de principis del s. XVI i n’eren els protagonistes els turcs o els barbarescos (del Magrib, d’aquí, que sovint es coneguin popularment com a torre de moro) i també de pirates a sou, el que s’anomenava Guerra de cors (forma de pirateria per encàrrec). Es pot dir que va ser a partir d’aquest època que la defensa de la costa catalana es va començar a organitzar després d’haver patit uns atacs cada vegada és freqüents. Per prevenir-los, es van edificar les torres de guaita, que tenien principalment la funció de talaia d’observació, de defensa i també de refugi. Per aquesta raó, estan sempre situades en llocs estratègics i de fàcil comunicació entre elles mitjançant senyals de fum o de foc. A més de la construcció de les torres, aquest sistema de defensa també va fer que alguns edificis es fortifiquessin (església de Pineda de Mar) o es construïssin muralles (Mataró). Aquest sistema defensiu es va anar consolidant cap a la segona meitat del segle XVI i va quedar completat a començaments del s. XVII. Per tal que aquestes edificacions fossin realment eficients calia una bona comunicació entre elles i també una bona organització de la defensa i dels serveis de vigilància. També calia tenir gent a disposició per preparar-se quan es produïa l’atac. Les torres estaven proveïdes d’aigua, queviures i també d’armament, armes senzilles però també peces d’artilleria. A primera línia de mar hi havia les que s’anomenaven torres artillades, també anomenades Torre del comú, és a dir, torres amb canons i que servien per prevenir l’atac abans que es produís el desembarcament. A Santa Susanna, un bon exemple és la Torre de la Plana. En segon pla, hi havia les torres o conjunt de torres que pertanyien a una o diverses masies, algunes d’elles les trobem adossades a la construcció d’altres aïllades. Finalment hi havia torres més allunyades i a vegades, en llocs estratègics que tant servien de vigilància com sobretot de refugi. La major part de les torres conservades són dels segles XVI i XVII. Poden ser de planta quadrada o bé rodona, aïllades o bé adossades a masies. Habitualment estaven coronades amb corseres o merlets i, a vegades, defensades amb matacans. La Costa del Maresme va ser coneguda també com la Costa Torrejada. Santa Susanna és un dels municipis del Maresme que té més torres conservades. Totes elles estan catalogades com a BCIN (Béns Culturals d’Interès Nacional) des de l’any 1949.

Horari:  
Vegeu situació en el mapa
Darrera actualització: 17.10.2017 | 17:33