Esbart Dansaire de Santa Susanna

Responsable: Oriol Pons Serret

Assajos: Centre Parroquial (c. de Jaume I, 38)

L'entitat va néixer amb la finalitat de promoure el ball folklòric de la nostra terra, d’aquesta manera i agafats de la mà de Sabina Corcoy va començar l’Esbart Dansaire l’any 1952. A partir de l'any 1997, es va iniciar la Colla Gegantera i Grallera, la qual ha anat creixent gradualment. També van començar amb el Pessebre Vivent i promovent la Festa del Carnestoltes juntament amb la Mostra de Truites. Per a més informació, visita la nostra pàgina web: webs.gegants.cat/santasusanna

 

Història

Primera etapa

L'actual esbart dansaire Santa Susanna té les seves arrels als anys cinquanta, quan Sabina Corcoy va reunir un grup de nois i noies per ballar a la Festa Major del poble. A l'envelat, la mateixa Sabina tocava el piano, que els cedia molt amablement l'orquestra convidada a la Festa Major, perquè el grup de l'esbart pogués oferir els seus balls al públic.

Aquest instrument era l'únic acompanyament musical amb què comptaven aleshores, però en necessitaven un per poder assajar i estrenar-se a les grans ocasions. Per això, per ells va ser un gran avantatge que la família Massons-Rabassa els cedís el que tenia al centre parroquial. Aleshores ja no sols participaven a la festa del poble, sinó que també es van presentar a algun concurs organitzat per l'anomenada Sección Femenina i, fins i tot, van ser dels més destacats. Van guanyar un primer premi a la Sala Cabañes de Mataró amb el ball del Rogle que els va permetre representar-lo al Palau de la Música, a Barcelona. Pere Bassas, Josep Pons i Mercè Puigdefàbregas, Quimet i Pere Nogueras, Lola i Joan Xacó, Lola Pons, Júlia Soler van ser alguns d'aquests privilegiats. A la Festa Major del 1997, en recuperar aquest ball, es va convidar aquest grup per recordar el seu merescut premi.

 

Segona etapa

Amb el pas dels anys aquest grup inicial es van anar dissolent: l’edat dels components o els canvis de residència van acabar passant factura a l’esbart. L’any 1962 va ressorgir un nou grup de gent amb ganes de ballar i passar-s’ho bé, el que una dècada després dels seus inicis donava nova força a l’esbart. El suport que obtingueren del rector del poble, Mn. Isidre Garcia, va ser fonamental per facilitar el seu treball. L’aparell de música que aconseguiren els va permetre gravar les cançons per les danses catalanes que van introduir i les representaven a la Festa Major de Santa Susanna i a totes les localitats on eren convidats a ballar. Aquesta segona empenta de l’esbart també va anar perdent la força que havia tingut i va acabar per desaparèixer.

 

Tercera etapa

L’any 1987 s’inicia la tercera etapa, que s’estén fins avui. El motiu de la seva arrencada va ser celebrar el XXV aniversari de la creació de l’esbart, durant la Primavera Cultural. La inauguració del nou pavelló poliesportiu de Santa Susanna, el febrer de l’any 1995, va ser un moment excel•lent per presentar noves danses -sobretot, el contrapàs de Santa Susanna, l’única genuïna del poble-, nous vestits i les també renovades forces per seguir creixent.Des d’aquell dia, cada setmana procuren trobar-se al centre parroquial per arrodonir els balls ja apresos i també per ensenyar als més petits els passos que amb molta voluntat i paciència van assajant. De fet, depèn de les persones joves que l’esbart segueixi endavant i, per això, estan oberts a noves incorporacions.

 

El contrapàs

El contrapàs de Santa Susanna és un ball de tradició marinera que es balla cada any per la diada de Carnestoltes. El 17 de febrer de 1996 es va poder presenciar a la plaça de Catalunya, el 21 de febrer de 1997 i de 1998 al pavelló d’esports i des del 1999, a la masia de Can Ratés.

Un altre ball recuperat és el del rogle, el ball que dugué al primer esbart de la Sala Cabañes de Mataró al Palau de la Música de Barcelona. Maria Sánchez, Lluïsa Soler, Maria Adrogué, Dolors Costas, Rosa i Lolita Bagot, Anna Gambín, Imma Nogueras, Sidru Plademunt, Josep Pons, Jaume i Pere Nogueras, Jordi Campdepadrós, Joan Bruguera el representaren a la plaça de Pau Casals, dins els actes de Festa Major de l'any 1997. Cada any, la participació dels dansaires es converteix en un acte estrella de la festa. 

La Primavera Cultural dóna a l'esbart una immillorable oportunitat per lluir-se en el marc de la masia de can Ratés. I cada any ho aconsegueixen ajudats per la bellesa d'aquesta antiga casa senyorial i de l'elegància tant dels seus moviments com dels vestits que els engalanen.

 

El ball "mayorales"

El 22 de maig de 1999 l'esbart va interpretar la Moixiganga a l'església. Es tracta d’una dansa religiosa serena que es desenvolupa dins l'església parroquial de Santa Susanna. Aquest ball és propi de Sitges (el Garraf). La coreografia interpreta escenes de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Les pintures del presbiteri, l'ambient de clarobscur que aconsegueixen els ciris i la llum tamisada pels vitralls, la sòbria música de l'orgue o els continguts passos dels balladors aconsegueixen imprimir als espectadors l'actitud de recolliment i repòs que es pretén.

Escassament un mes després, l'esbart es va moure per LA PAU. Va organitzar un acte a Santa Susanna, que simultàniament es feia arreu del món. A les 12 del migdia, a la plaça de Catalunya, es va començar a ballar la mateixa sardana que s'iniciava a Austràlia i que havia d'encerclar el món. El Dr. Josep Mª Massons fou l'encarregat de llegir el manifest que feia crida a la pau i havia escrit el Sr. Federico Mayor Zaragoza, president de la UNESCO. 
Per la seva banda, l'esbart infantil participa des del 1995 a la Trobada d'Esbarts Infantils que se celebra a Olesa de Montserrat. Intervé cada any a la Festa Major de Santa Susanna i, a més, l'any 1999 va participar a la Festa de Primavera de Mataró.

Del 28 de maig al 4 de juny de l’any 2000 l'esbart va organitzar una exposició per donar-se a conèixer sota el títol "Dansa i Tradició a Santa Susanna". Es va exposar tot el vestuari de cada ball, un abundant material fotogràfic i, també, instruments de la colla de Geganters i Grallers de Santa Susanna, una entitat que va néixer dins de l'esbart.

 

Els gegants

En Sidru i la Susanna són els gegants de Santa Susanna. Van néixer fruit de l'esforç de l'esbart dansaire de la localitat. Són un símbol que recorda la història del poble i la seva identitat. En Sidru pesa trenta quilos i fa uns tres metres i mig d'alçada, i a la Susanna en pesa vint-i-vuit i fa uns deu centímetres menys que la seva parella.

Es van presentar al poble i es van batejar amb els noms amb els quals es coneixen el 26 de juliol de 1998, coincidint amb l'acte d'inauguració de les dues noves campanes de l'església parroquial. Des d'aquell dia, per tots els pobles on van representen un jove llenyataire dels boscos de Sta. Susanna i una jove pubilla del pla que es van enamorar un 11 d'agost de fa molt anys. La coneixença, amb les paraules dels seus propis pares de l'Esbart, va resultar ser així:

"Vet aquí que, fa molts anys, en el nostre poble hi vivien en Sidru i la Susanna. En Sidru vivia i treballava a bosc. Era un noi alt i ben plantat, fort i valent, a qui no li espantava la feina. S'aixecava cada dia a trenc d'alba, per fer llenya i carbó a bosc. Però li va arribar aquella edat en què sospirava per trobar una noia. Així que en Sidru, un matí d'agost, es va posar el seu vestit més nou i va baixar fins el poble, que hi feien festa grossa. De seguit va veure la Susanna, la pubilla d'un mas del pla, envoltat dels camps que la seva família treballava des de feia moltes generacions. Ella era alta, ben plantada com ell, i amb un somriure i una cabellera rossa que li va fer saltar el cor.A l'ofici va seure al seu costat, li va oferir ballar amb ell la primera sardana, i al ball de tarda ja no es varen separar ni un moment. A l'any es varen casar i va haver-hi un gran convit al mas del pla. La seva llar es va omplir aviat de mainada, fent-lo viu, alegre, i lloc de reunió de molts parents i amics."

 

La Gracieta

Prova d'aquest amor va ser el naixement de la gegantona que un any després, a la Festa Major de 1999, es va batejar amb el nom de Gracieta, recordant així una de les ermites de Santa Susanna, la Mare de Déu de Gràcia.

 

Els Capgrossos i els Grallers

Els gegants són seguits al llarg dels carrers dels pobles de Catalunya per alguns dels dotze capgrossos que s'estrenaren també aquell juliol del 1998. I tot junts animen als que segueixen atents el recorregut amb la música dels grallers. Actualment, la colla gegantera compta amb una trentena de components i vuit d'ells formen la colla de grallers (sis gralles, un tabal i un bombo) però és obert a tothom que s'hi vulgui sumar per créixer cada dia i continuar el que un dia es va iniciar.

C/ Jaume I, 38 - 08398 Santa Susanna - Barcelona (Catalunya)
Nom de contacte: Oriol Pons Serret
Telèfon: 633674666
Telèfon: 622779427
Correu electrònic: esbartgegantssanta@gmail.com
Lloc web: webs.gegants.cat/santasusanna
Veure situació en el mapa
Darrera actualització: 21.12.2017 | 17:44

Imatges

Esbart Dansaire santa Susanna